Sempre cal un primer pas:
Quan obres els ulls a les 6:45 i encara fan llum els fanals.
Quan decideixes no fumar-ne cap més perquè saps que fa mal.
Quan li dius quelcom a aquell que fa estona que et mira al metro.
Quan agafes el llibre de Teoria Econòmica per la primera pàgina.
Quan decideixes que a la fi t'apuntaràs al gimnàs.
Quan canvies l'ascensor per les cames; el messenger per un cafè; una galta per un llavi.
Avui he comprat el bitllet que em durà a Montréal.
I també el que em durà de tornada.
Pensava que no podria.
I sí, ho reconec; tinc una mica de por.
Però qui no s'arrisca no guanya.
Six months alone.
Ai, ai, ai...
