Vida dins del Campus

No ha sigut gens fàcil trobar allotjament a l’altra banda del món. Molts mails, molts anuncis, molt desconcert, molt silenci, molts embolics. A la fi, i gràcies a un post penjat a un wall del Facebook d’un grup d’estudiants internacionals de la HEC, he assolit la meva fita: Ja tinc on viure!

Quan arribi a Montréal instal·laré la meva nova vida a la rue Jean-Brillant. Allí viuré a una típica casa americana, d’aquelles que tenen jardí amb bústia, i nevera amb crema de cacauets, enmig del campus de la universitat. Compartiré la casa amb una noia d’UK i un noi de Toronto.

I només a cinc minuts de la universitat. Què sí, què ho sé. Què sóc de la Val d’Aran i que he d’estar acostumada a passar fred.

Però a mi allò de saber que les voreres de la ciutat estan recobertes amb mampares i que l’anomenen “La Ciutat Subterrània” perquè la gent fa vida sota terra, m’ha espantat, i no vull convertir-me en una estàtua de gel; una més de les que es troben per la ciutat, perennes sense desfer-se a causa del fred.