Et voilà le printemps! Il est déjà ici!

En quatre mesos la temperatura de Montréal ha oscil·lat entre -30ºC i 27ºC. La gent, excited amb l’arribada de la primavera, ha tret de l’armari les sandàlies flip flop, ha inflat les rodes de la bicicleta, ha parat el picnic a Mont Royal, ha plantat tulipes al jardí i  ha anat a prendre fajitas a la terrassa d’un dels clàssics de la rue Sainte Catherine, Los 3 amigos, restaurant mexicà.

Ara que ja no tinc exàmens ni responsabilitats d’estudi que complir, i ara que encara em queda molta ambició per a redescobrir la ciutat, ara és el meu moment per a fer quilòmetres a peu i gastar la sola de les Converse que al final he pecat en comprar. Ara desvio la ruta i me’n vaig per carrerons estrets, a l’entrada dels quals s’hi pot llegir “Cul-de-Sac”. Ara no prenc el camí curt i em perdo buscant els secrets que amaga la vil·la que comença a ser casa meva.

Montréal, seu Olímpica el 1976.

A la Xina del Jardí Botànic.

Are we burned or just tanned?

Emulant a la arquitectura europea, al Vieux Montréal.

Circuit Gilles de Formula I, a la ïlla de Notre-Dame.

La Biosphère, reducte de la Expo de 1967.

Al quais, gaudint del sunny saturday.

Cirque du Soleil, un dels millors circs del món, fundat a Montréal el 1984.

Damunt d'una molècula. (O millor dit, damunt de milions d'elles).

Joyeuses Pâques!

Es tiempo de exámenes, pero que no cunda el pánico. Christian, mi vecino alemán, me recuerda cada día su Don't worry Ingrid, we're exchange students. Que sí, qué vale: que hay que celebrar que se ha acabado el curso, que ya no hay que madrugar, que el sol ha derretido hasta el último copo de nieve, que Jesús ha resucitado y que, por ende, en todos los escaparates hay huevos de chocolate customizados. 

El martes, cumpleaños de Lindsay en casa. Ella, americana de pura cepa, (ser de Toronto aquí lo equiparan con ser de Estados Unidos) se adorna, se pinta y colorea, como manda la costumbre.

Y esa misma noche, el último Café Campus, punto de encuentro de cada martes de los universitarios de Montréal y lugar indiscutible de fiesta, cerveza barata, risas, canciones de los ochenta y blablablá...

El viernes, Easter Party en la casa más concurrida y movida de Montréal, Maison Soisson Avenue. Una de las mejores, por no decir la mejor. ¡Baila, baila!, cantan l@s de Suecia, México, Noruega y Austria.

El sábado, cena en un indio con Emilie, Laurent, Ander, Imanol, Ines, Cristina, Elin... en el barrio más bohemio de Montréal, Plateau.

El domingo cumplo mi cometido de visitar la catedral de Notre Dame. Nos ahorramos los cinco dólares de la entrada y a cambio nos ganamos el sermón del cura. 

Y al llegar a casa, Aleks prepara la típica crema de pascua polaca. Lleva toda la semana hablando de ella, y cuál es mi sorpresa al verla en la cocina con un sobre de sopa instantánea Nestlé preparando el susodicho caldo. En fin, fast food, hasta en la sopa, y nunca mejor dicho. Y para acabar de redondear el sagrado día, Anne, que es protestante y no se ha animado a venir con nosotros a la misa, nos sorprende con un cheesecake.

Ya estamos en abril, 

¡qué rápido está siendo esto! 

Qué pena, 

pero qué ganas, 

a la vez...

Boston, the city on the hill

Sí, el temps vola. Sense adonar-me’n he arribat al final del semestre, el que comporta primaverait sounds good!,  exàmens shit! i molts adéus I will miss you!.

Fa unes setmanes vaig tornar a travessar la frontera que separa Canadà dels Estats Units, i aquesta vegada va ser per anar a Boston.

Boston és la capital de l’estat de Massachusetts i, a diferència del que jo pensava, és una vil·la petita, de tant sols poc més de mig milió d’habitants. El per què de la seva fama es troba cap al segle XVII, quan colons anglesos arribaren a la seva riba i batejaren el territori com la Nova Anglaterra. Fou a Boston on començà el moviment independentista dels Estats Units. El 1776 USA legisla la primera constitució de la història i comença a dibuixar-se el perfil del país que és ara: mescla de races, llengües, fites i interessos.

És visita obligada la imponent biblioteca de la ciutat, que es troba just al davant de la Trinity church, i que va ser la primera biblioteca pública de la que es va dotar els Estats Units. 

L’ajuntament de la ciutat, molt més lleig quan el veus in situ que quan mires qualsevol fotografia, va ser catalogat fa uns anys com The ugliest building in the US.

I

I com si d’un atractiu turístic més es tractés, cal fer també ruta pel MIT -Massachusetts Institute of Technology- i pel campus de la universitat amb més renom del món, The Harvard University, que ha creat tot un univers de merchandising, amb desuadores de Ralph Lauren, cadires customitzades i paraigües amb emblema inclosos. 

I si tu, a l'igual que jo, busques sort als exàmens i fortuna a la vida, no pots deixar de tocar la sobada sabata del senyor John Harvard, ja que diuen que porta bona sort. I sabent que Kennedy, Bush o Obama van trepitjar la gespa d'aquest campus i probablement també van tocar la estàtua, no cal debatir la veritat de la llegenda.

L

La Pompeu Fabra té una gran representació d’estudiants a la ciutat, repartits entre els campus del Boston College i el Bentley College. M’era obligat retrobar-me amb la Júlia, que va renunciar a la seva Prom dinner –sopar de gala de la seva universitat- per, a canvi, menjar una autèntica bread bowl a Cheers, restaurant on es gravava la famosa sèrie americana als anys 80. I també era imperatiu veure’m amb la Sílvia Oliveras, que amb la teoria de que la festa no la podíem aturar a les dos, vam acabar la nit tots plegats a casa seva, llençant així una nit  pagada d’hotel.

Potser per la seva zona residencial, potser per lastylish  Hancock Tower, potser per les seves botigues, potser per la tranquil·litat que s’hi respira, potser pels pastissos de la Cheesecake Factory, potser per l’ambient festiu del Quincy Market un diumenge al matí, o potser perquè va ser un curt però intens cap de setmana, però ara entenc perquè alguns anomenen la ciutat comThe Hub; el centre de l’univers.