Cada onze de mai ne higi un de mès. Enguan ja son 23 ans.
Kathe m’enganhèc ben eganhada delànet. Me portèc tà préner piña colada en nòste estimat Los 3 Amigos e es mexicans me cantèren Happy Birthday. Coma gift, un chapèu mexican. I hope there is no swine flu in it, les diguí damb ua rialha. Dempús anèrem a hèr ua copa en Sports Bar; jogaue ice hockey "
En anar a daurir eth portau blu de casa nòsta, me ditz damb cara d’estonada qu’a desbrembat es claus laguens. Biri eth panh. Entram en casa e de patac, un pilèr de gent cride desde eth minjador. Aquiu i son toti: I é Sònia, Maude, David, Erlantz, Laurent, Ines, Jan, Emmanuele, Carlos, Tierri, Verdin, Sophie, Barbara, Vj… Me pòrti es mans tara boca e m’emocioni. Tot ei plen de globos, pancartes, vin, truhes, cervesa, musica, bon ambient. What a nice surprise! Sònia ac a premanit tot ath detalh: Es cakes, er album, era yellow scarf. Qué polida qu'ei! Comencen damb alegria es mèns 23.
Tot seguit mo’n vam tà Opera Club. Dètz en un cab. Fancy club, yes. Today is ladies night. Just pay 15$ and you can drink whatever you want.
Aguest meddia, e damb un shinhau de mau de cap, sò en lhet entot parlar per Skype. Me diden qu’en cinquanta menutes auem quedat en Mont Royal Station tà anar a dinar Sushi, all you can eat, 15$. Er onic requisit, non deishar arren en plat. Senon, as de pagar 1,5$ per racion. Dempús, mo’n vam toti a pasejar per Saint Denis; es terrasses son plees de gent que gaudís dera ja verda ciutat. Escuelhem ua chocolaterie e mos seiguem dehòra; uns damb capuchinos, d’auti damb gelats. Business people meeting, ditz betun. Didem adiu a Erlantz, que dempús de lèu un an en Montréal, torne tà Bilbao damb non massa ganes. Mos veiram len
Apruprètz tàs dètz deth ser -orari espanhòl perque aciu sopen tàs sies- dinner en L’Académie, restaurant que, coma tanti d’auti en Montréal, pòs portar-te eth tòn alcoòl: bring your own wine. Aquiu bohi, dessús d’un tiramisú e per tresaur viatge en aguest dia, candeles des mèns 23; e torni a demanar coma desir, un aute viatge lo madeish.
Eth mèn dia s’a acabat. Ei tard, e toti es que volia, s’an embrembat de jo aué: Trucades dera familia que tant trapi en manca, missatges desde molt luenh, mails puntuals, posts en estonant univèrs qu'ei Facebook e era preséncia de gent ara qu'è coneishut aciu e que jamès desbrembarè. E me’n dongui conde de qué afortunada sò de non auer mès de lo que hè; e auer tot çò qu'era vida me da.
Són aquest petits moments plens de vida que ens fan tocar de peus a terra i donar-nos compte que som afortunats, que el dia a dia és un regal. Íngrid,poca gent s'ho mereix tant com tú!!!
ResponEliminaxxx
Sònia
Tant alcoòl te derretira eth cervèth. Contunhes d'èster ua gojata dolenta. A qui vòs enganhar?
ResponElimina